Història del club

Els inicis:

Les primeres referències de futbol al poble apareixen al 'Diario de Lérida' del 20 d'agost del 1922 i parlen que dies abans els joves de Sudanell han constituit un equip per anar a jugar a pobles del voltant. El primer partit el juguen a Torres de Segre el 15 d'agost i el Sudanell guanya (0-3). L'endemà juguen al camp del Sarroca, on empaten (0-0). En aquells mesos fins a inicis del 1923, l'equip juga vuit partits i els guanya tots tret del que empata a Sarroca. A les cròniques es parla del 'Clup Sudanellenc' com a campió de la Ribera del Segre però tampoc no s'esmenta un campionat com a tal. Una de les primeres alineacions d'aquelles dates és: M. Barberà, Eritja, Ges, Florensa, Cornadó, Oromí, Peiró, Marfull, Sabaté, R. Barberà i J. Sambola. La temporada 1924-25, el Sudanell disputa el primer campionat federat i juga en una espècie de Segona Divisió Provincial. L'enquadren en un grup amb la Granadella, Maials, Sarroca i Torres però els dos primers es retiren i la derrota del Sudanell (23-XI-1924)contra el Sarroca (2-3) el deixa sense opcions. Fins a la temporada 1929-30 no es disputa una altra competició regular, la Copa Solà, amb vuit equips de la comarca. Torrefarrera i Puigvert juguen la final i el Sudanell en queda a les portes.

A l'agost del 1934 es disputa el partit més polèmic de la història, al camp de l'Alcarràs. És un amistós de festa major que els sudanellencs guanyen per 1-2 però hi ha greus incidents al camp i els jugadors del Sudanell han de sortir fugint per evitar lesions més greus. Quinze dies després, durant les Fires d'Alcarràs, aquell poble queda a les fosques i les culpes es donen als de Sudanell com a revenja per aquell tracte rebut en el partit de futbol. Ningú no pot provar res però es troben unes albergínies penjades en els fils que porten la llum a Alcarràs i dins el terme municipal de Sudanell. Aquells productes són els causants del curtcircuit i una apagada posterior que dura totes les Fires. El Sudanell fa jugar en aquell partit: Peiró II; Farré, Marfull, Calderó, Sanjuan, Peiró, Ges II, Cornadó, Ges I, Peiró I i Martí.

Encara l'any 1936, el Sudanell torna a disputar un torneig regular, el primer del Baix Segre. La Guerra Civil impedeix que s'acabi quan els sudanellencs encara tenien opcions de guanyar-lo.

Pujar

Les èpoques glorioses:

Durant la Guerra Civil, a Sudanell hi ha alguns partits amistosos i el poble manté viva la passió pel futbol, fet que permet que al 1939 es refaci sense gaires problemes el Club i es disputin ben aviat partits amb victòries destacades al camp de l'Alfarràs (0-5), Juneda (1-3), Torres de Segre (0-3) i Ilerda (0-4).

L'equip participa en els incipients campionats d'Educación y Descanso al 1940, però el primer éxit ressonant arriba a la temporada 1942-43 amb la victòria a la Copa Garrigues davant els equips d'aquella comarca. Un onze dels campions és: Marfull, Ratés, Llima, Oró, Piñol; Vallés, Borràs, Cornadó I, Cornadó II, Busom i Menós. L'any següent, el Sudanell guanya el títol de campió del Baix Segre també davant de sis rivals. L'equip deixa de competir fins a la temporada 1946-47 quan torna a proclamar-se campió comarcal del Baix Segre i fins i tot disputa la final provincial contra l'Alegria de Lleida. El partit acaba amb empat a tres gols. Un onze d'aquell campionat és Calderó; Llima, Busom, Brualla, Carmelo, Lozano, Cornadó II, Ges, Vidal, Cases i Busom II.

El trasvassament de molts equips a la Federació Catalana provoca que el Sudanell, fidel als campionats d'Educación y Descanso, competeixi amb rivals del Pla d'Urgell al Campionat Provincial de la temporada 1949-50. El Palau d'Anglesola i Mollerussa acaben campions del grup. En aquell mateix any, el Sudanell forma un equip juvenil que es proclamaria campió provincial després de guanyar la final amb polèmica davant l'Albatàrrec (2-0). Al 1950-51, l'equip juvenil torna a competir però queda eliminat pel Granja d'Escarp.

El futbol pateix una nova aturada fins a la temporada 1955-56 quan el Sudanell refà l'equip i es proclama doble campió del Baix Segre, al Torneig d'Hivern i al de Primavera. La temporada següent, el Club s'inscriu a la Federació Catalana i disputa el Campionat d'Aficionats, on queda cinquè. En la mateixa temporada, 1956-57, el Sudanell participa també en el Torneig de Primavera on queda segon, per darrera de l'Alcarràs i l'eliminen en semifinals de la fase provincial per una alineació indeguda. Una alineació d'aquell temps és: Cardet; Vendrell, Rubio, Busom, Ges, Calderó, Eritja, Puig, Guiu, Nogués i Carné. Al Sudanell, que havia tingut una base del poble, se li fa cada cop més dificil competir amb uns rivals carregats de reforços. Per això, la temporada 1957-58, el Club es limita a fer un equip juvenil que participa en la fase provincial del campionat de Catalunya i que és el darrer exponent abans d'una llarga absència de futbol al poble.

Pujar

Recuperació:

A la dècada dels 60, a Sudanell gairebé no hi ha equip. Només es juguen alguns partits amistosos o de Festa Major. Els pocs futbolistes que hi ha marxen a jugar fora del poble i només es reuneixen en comptades ocasions. La situació s'agreuja al 1963 quan es perd l'ultim camp permanent del poble, l'Era del Palabet, i no es comença a recuperar fins al 1968, quan s'aprofiten uns terrenys al costat del Cementiri per posar les bases del Camp Municipal actual. S'estrena a la festa Major del 1968 amb una victòria sobre La Granadella (5-4). Però el camp no és reglamentari i fins al 1975 no es reforma per poder-hi fer partits de competició.

A l'agost del 1975 es constitueix una nova junta i el Club s'inscriu al Campionat d'Aficionats de la Federació Catalana. Es forma la plantilla, es comencen els entrenaments i per la Festa Major s'inaugura el Camp Municipal amb un partit de Lliga contra el Soses. Isidoro Cardet marca el primer gol del Camp però el Sudanell acaba perdent per 1-9. L'any següent s'accedeix a la Tercera Regional i el Club continua competint i millorant les instal.lacions sense problemes fins al 1985-86 quan dóna un salt de qualitat.

Pujar

Gespa i consolidació:

A l'estiu del 1985 hi ha una activitat frenètica al Camp Municipal amb la instal.lació de la gespa amb la col.laboració de tot el poble.

La temporada l985-86, el Sudanell puja a Segona Regional després d'una campanya molt irregular. A la primera volta, l'equip apallissa tots els seus rivals amb golejades d'escàndol (12-2 al Castelldans, 8-1 al Maials, 7-1 a la Granja, per exemple). Però després entra en crisi i només acaba pujant com a tercer classificat. Una alineació de l'ascens és: Arnedo; Pere, Alejandro, Módol, Jardí II; J.M. Sanjuan, Ruiz, Barreira; Jardí I, Sánchez i Julián.

En la nova categoria, un Sudanell 'super-reforçat' acaba com a setè però no pot gastar tants diners en fitxatges i l'any següent està a punt de baixar. El Club canvia de filosofia i es bolca en el planter, conscient que només una majoria de nois del poble pot assegurar la seva supervivència. Tot i enfrontar-se amb rivals de pressupostos més poderosos, el Sudanell aconsegueix consolidar-se a la Segona Regional i reforçar la seva estructura amb la participació a l'Escola de Futbol del Baix Segrià, inaugurada al 1996 en col.laboració amb Alcarràs, Soses, Torres i Aitona. El perill de descens o el mateix descens a Tercera Regional la temporada 2002-03 no varia aquesta filosofia de suport a la gent de casa que permet al Sudanell sumar enguany 33 temporades de futbol sense interrupció.

Pujar